LES PROPIETATS DEL TEXT

Un dia a classe amb l'Imma, a COED, ens va explicar que les propietats del text són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa. Aquestes característiques poden ser descriptives o prescriptives.

1. Les propietats descriptives són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Són la coherència, la cohesió i l'adequació.

• La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant de la que no ho és; i estableix una relació lògica entre les diferents parts del text, tenint en compte la seva estructura.

• La cohesió és la propietat del text relacionada amb l'expressió. Es manifesta en les relacions i vincles que s'estableixen entre els diferents elements o parts del discurs i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. S'estableix per mitjà de connectors, pronoms, sinònims...

• L'adequació és la propietat textual que marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.

2. Les propietats prescriptives són les característiques que determinen les normes d'ús. Són la correcció i la variació.

• La correcció és la propietat del discurs que es reflecteix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.

• La variació és la propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.

LA DESCRIPCIÓ

A classe de COED hem treballat la descripció, a partir d’uns apunts de classe,per treballar-la ho hem fet a partir de les cançons El gripau blau d'Ara va de bo, Lila de Whiskyn's, Pedro Navaja de Gato Pérez, Com un puny de Raimon i Nit de Sant Joan de Sisa. A més també ens ha mostrat l'obra de Joan Brossa i hem vist l’anunci de la campanya d'estiu 2009 d'Estrella Damm Summercat.

En els apunts podem veure que aquesta tècnica esta aplicada en diferents textos:

· la novel·la (El carrer estret de Josep Pla, Els homes que no estimaven les dones d'Stieg Larsson i La tramuntana dins El geni del país de Josep Pla).

· l'assaig (Salvador Espriu vist per Josep M. espinas a Relacions Particular, Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm

· el conte (Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)

Pel que fa al contingut teòric, després de la sessió d'avui i d’haver llegit els apunts podem definir la descripció com un model d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament tots els aspectes de la realitat, dels més concrets als més abstractes segons la mirada de l'autor.

Com hem vist a partir dels diferents exemples que ens ha proporcionat a classe, en la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada, i el to pot ser més o menys objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit. Per això, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmics i científics.

En la descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment el que està descrivint.
Pel que fa a l'estructura, en una descripció ordenada es presenta, en primer lloc, el tema o l'objecte, en segon lloc, se'l caracteritza, i per últim se'l relaciona amb el món exterior.

Per a elaborar una descripció cal seleccionar molt precisament les paraules que ens permetin imaginar l'objecte que ens disposem a descriure. Tota descripció està condicionada pel context en que apareix la comunicació i va orientada pel propòsit del text. Així, mentre a les descripcions subjectives trobem comparacions, metàfores, abundants adjectius i substantius i valoracions, a les objectives trobem una terminologia més específica.

Ja per últim, mentre que les tècniques descriptives trobem els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu i paraules que descriuen impressions sensorials. Els textos descriptius inclouen terminologia específica, definicions, enumeracions i recursos expressius com metàfores, metonímies, personificacions i al·literacions.

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

A la classe de COED, amb l’Imma hem parlat sobre la competència comunicativa. Tal i com ens ha explicat utilitzar i/ o aprendre una llengua implica conèixer el codi i adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar-lo en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen a l’entorn de qui parlen.

Des de petits aprenem la gramàtica de la llengua i els seus registres. Som capaços de formar part de diverses situacions comunicatives i d’avaluar la nostra participació i la d’altres (saber quan parlar i quan callar).

Aquesta competència, segons Loayza, és integral, ja que inclou actituds, valors i motivacions. L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats i a una acció.

La competència comunicativa, segons Gumperz i Hymes, compren el que un parlant-oient ha de saber per comunicar-se de manera eficaç, és a dir, són el conjunt de normes que es van adquirint al llarg de la socialització per tal de poder-nos comunicar.

Aquesta competència exigeix saber utilitzar la llengua i saber situar-se en el context comunicatiu.

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris com en els secundaris. Els sistemes primaris són els de comunicació quotidiana i serveixen per a l’intercanvi comunicatiu. Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat, ja que es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Així, segons Gumperz i Hymes (1972) la competència comunicativa és el terme general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions que te cadascú.

Els components de la competència comunicativa són:

• Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic d’una llengua.

• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús d’una llengua. S’ocupa de la situació comunicativa.

• Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

• Competència estratègica: fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions.

LES HABILITATS LINGÜISTIQUES

A la classe de COED amb l'imma varem estar parlant sobre les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar).

Aquestes 4 habilitats son les que qualsevol usuari de qualsevol llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb eficiència en totes les situacions possibles. Com hem vist a classe, les podríem dividir per codi (ORAL-parlar – escoltar/ ESCRIT-llegir - escriure) o segons si els fa l’emissor (parlar – escriure) o el receptor (llegir – escoltar).

Llegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir es igual a comprendre. llegir implica:

1. llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text es a dir el significat que un escrit té per al seu lector. No és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia.

2.s'ha de aconseguir l'objectiu ja que sempre que llegim es per algun objectiu. podem ser molts i molt variats.

3. es un procés de interacció entre qui llegeix i el text. vol dir que qui llegeix ha de fer-se seu el text.

4. es implicar-sa en un procés de predicció i inferència continu. la inferència es la habilitat de comprendre alguna part del text gracies al significat de la resta, es a dir, del context.

Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Que demanar saber escoltar ?
1. un paper actiu i participatiu.
2. un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. ser objectiu per intentar entendre.
4. saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. sap descobrir les idees principals del missatge.
6.sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador

.

VISITA AL CEIP ESTEL

El dijous dia 18 en la semana d'activitats varem fer una visita al CEIP Estel del qual ens varen demanar un informe sobre l'escola.
Aquesta escola es la escola desitjada per a tot nen, l'escola que tots haguessim volgut anar de petit, ja que el nen es el que conte i no els aprenentatges i els aprenentatges que ens feien fer a nosaltres quan erem petits que despres ningu s'enrecorda de res. i per a mi tambe hem va semblar que era una molt bona escola on anar a exercir de mestre.

VISITA A UN CENTRE SOCIOEDUCATIU " EL CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL"

En la semana d'activitats el dimecres varem anar al casal dels infants del raval. del qual hem hagut de entregar una reflexio i explicació del que varem fer en la visita la qual l'hem entregat a la professora montserrat alguacil.

visita a un centre cultural

Durant la setmana d'activitats amb l'Edu Lopez varem fer una visita al museu de badalona per tal de poder conèixer la oferta educativa que te el museu. varem triar aquest espai ja que voliem anar al aquari de Badalona però era de poca infrastructures i tenia poca oferta educativa.
En aquest museu varem veure que tenia molta oferta educativa com haureu pogut veure a la seva pagina web: visita fabrica anís del mono, termes romanes ames ames de exposicions temporals.
justament nosaltres varem triar una exposició temporal sobre la guerra civil, la qual reflectia els efectes de la guerra a Catalunya i mes enfocat a Badalona.
També us posu aquí el triptic de les visites guiades que ofereix aquest museu. A mes a mes de tot això varem recopilar uns quants fulletons els quals els varem ensenyar al seminari.
Ja per concloure agrair al museu la seva disponibilitat i esforç per a nosaltres i convidar-vos a fer-hi una visita ja que te visites molt interessant.