dijous, 29 d’octubre de 2009

?¿QUI ETS TU?¿

"EL BON DESPERTAR, FA ARRIBAR TARD"

avui a comunicació hem fet una exposició fotografica.
L'activitat consistia en que cadascú descrivís algú de la classe amb una fotografia o muntatge fotogràfic. Primer els "assistents" a l'exposició expressàvem allò que ens transmetia la foto i després l'autor de l'obra ens deia què havia volgut reflectir.
En el moment que se'm va plantejar l'activitat de ?¿qui ets tu?¿ vaig començar a pensar en quin company podia descriure i aleshores em va venir la idea que he plasmat en el treball.
En aquell moment tant bo per la inspiració, hem va passar pel cap els primers dies de setembre a la facultat quan ens varem començar a conèixer tot el grup de educació primària.
La persona que jo he volgut descriure, he volgut ressaltar una caracterìstica pròpia.
Però per començar i per la gent que no sap qui es el descriurem físicament:
Es un noi alt com un sant pau, d'uns 21 anys, corpulent, cabell moreno i curt, els seus ulls no son ni grans ni petits, i te la veu clara.
Un dia a classe ens varem seure junt i vaig descobrir que en el fons era una persona normal amb alguna cosa extranya però normal. li agrada juga a futbol en competició, li agrada la muntanya i els esports de muntanya, ja que hi viu.
Apart de les caracterìstiques físiques d'aquest company, també hem va sobtar la seva forma de ser, es un noi de un poble de la vall d'aran, molt tranquil, que sempre esta atent i que mai no te fred, però tenia i te un petit problema:
Arriba sempre tard, jo un dia desprès de seminari li vaig preguntar si això es costum a la vall d'aran o si la seva religió li prohibia arriba d'hora, i ell no va saber que dir-me. Desprès de anar-lo veient cada dia a classe i anar-lo coneixent vaig arribar a la conclusió que ell no ho feia expessament, sinó que o perdia un bus, s'equivoca de ferrocarril i sempre te una excusa bona.
Per això jo vaig arribar a la conclusió que es desperta tant be, tant a gust, tant content, que arriba tard però, això si, sempre al arribar, entra per la porta de davant de la classe, somriu i saluda al professor/ra i als seus companys de classe; d'aquesta anècdota que ha passat molt dies vaig extreure la meva frase- el bon despertar fa arribar tard.
per qui no ha hagi endevinat encara aquest company que vull descriure es en:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada