Aquesta escola ara mateix esta en un recinte nou, ja que han separat la primària de la secundaria i cicles formatius, per falta de espais i aquest s'han instal·lat en una escola on avanç era un centre privat de ensenyança. explico això ja que el primer que sobte en l'escola es els símbols religiosos per tot el centre, quant aquesta escola no ensenya religió sinó cultures religioses.
Una altre cosa que hem va sobtar es la distribució de l'edifici, edifici de tres plantes on, en la planta baixa se situa el preescolar, al primer pis se situa el cicle inicial i mitja de primària, i al planta superior (el terrat) se situa el cicle superior. es una escola de tres lineas es a dir 3 classes per curs acadèmic.
Els patis son mínims, ja que el preescolar te un pati amb un terrari, i tota la primària es reuneix en una pista de futbol, una de basquet i un tros allargat de pati a mes a mes de un vestuari de nois i un de noies. en la pista de futbol es on es practica la classe de educació física.
El que mes hem va agradar es en una de les classes que vaig estar exactament a la de 9 a 10 varem estar en una aula de extensió lingüística a tercer a de primària; en aquesta classe es feien llengua catalana però de una manera mes lúdica, mes constructivista. feien llengües utilitzen els jocs i la col·laboració de tot el grup per tal de aprendre nous coneixements.
Una altre cosa que hem va agradar es la manera de fer del professor i tutor de practicas del Lucas, ell tenia una programació de tot el curs de cada curs, però ell mateix hem va ensenyar que no te un ordre sinó que va fent segons veu els nens, segons el que ells volen; també els fa fer sempre un joc de tornada a la calma que ells mateixos van triar i ja per acabar si es porten be en la 1a sessió setmanal i en la 2a, al final d'aquesta els deixa 15 minuts per fer l'esport que ells vulguin.
Per concloure nomes diria que hem van rebre molt be tot el professorat i el meu company de tercer, l'únic a dir es que des de el seminari de tercer que expliquin el que han de fer els seus alumnes durant aquest dia ja que no nomes el Lucas, sinó la majoria dels companys del meu seminari ens varem adonar que no sabien ben be que havien de fer durant aquest dia.
un dia a seminari el jorge en va deixar uns quinze o vint minuts per anar a la biblioteca de la facultat per agafar una revista educativa i una noticia, per a desprès explicar-la al seminari. jo vaig triar el mateix que el sergio rella.
AUDICIÓN I LENGUAJE
Revista que tracta sobre la millora de la comprensió lectora, lo important de les proves per a millorar.
Si el nen no es capaç de realitzar correctament la lectura desprès tampoc comprendrà el que ha llegit.
PAUTES DE VALORACIÓ
· Fluides
· Enfrontar-se a paraules desconegudes
· Context
· Postura
· Intenció de l’autor
· Percepció
per a mi va ser una activitat molt interesant ja que no coneixia tantes revistes educatives, por no dir que cap, i això ens mostra les ajudes que te un mestre poer poder fer millor les seva feina.
Aquesta va ser la conferència d'inauguració de la setmana d'activitats extraordinàries amb el tema fer de mestre d'Eulàlia Bosch(16/11/2009).
Aquesta conferència ens la va fer per iniciar la setmana d'activitats extraordinàries i tenia com objectiu conèixer l'activitat del mestre i com durant la setmana d'activitats anéssim coneixent indrets i col·legis de la nostra ciutat i saber com fer-ho correctament.
Ara us faig un breu resum de la conferencia amb les idees principals:
Definició de fer de mestre segons l’Eulàlia
-persona que esta en constant diàleg amb les arts, l'escola i la família, els estudiants. (tenen un ric comportament)
-persona que esta en constant interès per l'educació. Grandesa, estima que hi té.
-Intenionalitat molt apropiada amb tots aquests elements (professors, família, alumnes,...)
Fer de mestre- es un programa amb diverses prespectives sobre com fer de mestre, es fa per ajudar als que volen ser mestres a saber més sobre aquest ofici un cop sortim de la universitat.
Ofici- Pensar en els nens que creixen (els nens creixen i estan en moviment, van canviant, no estan estàtics). Nosaltres intervenim en el creixement del nen.
Els nens són els més estrangers de tots, arriben en primer lloc al món. La docència ajuda al nen a trobar el seu lloc en aquest entorn.
<<Tots fem de mestres de tots>> Fem que aquests nens trobin un lloc en aquesta ciutat.
Relació de l'escola amb la ciutat: Les vaques, els rumiants deixen l'estable per buscar menjar i després tornen a l'estable, fa la comparació amb els estudiants, diu que els estudiants són com rumiants, conèixer el que l'entorn ens facilita i després retornar a l'escola i integrar-ho a la vida pròpia.
Els nens són curiosos per necessitat, si no es fan preguntes tenen cabuda en aquesta societat, s'ha d'alimentar la curiositat del nen i s'ha d'alimentar a partir de l'entorn del nen(una ciutat sencera), se'ls a de fer fort davant els problemes, no se'ls ha de fer fugir dels problemes.
Sobretot hem de tenir en compte com a mestres que serem que Treballem amb nens que creixen.
jo em vaig quedar amb la frase de l'eulalia:
" vosaltres aquesta semana sou com les vaques, surtireu a pastorar per la ciutat, i tornareu la semana que be a pair-ho".
A seminari un dia varem fer una activitat de improvisació. per fer-la:
Primer varem dividir la classe en dos grups per a que cadascú avalués a l’altre.
Per dur a terme aquesta activitat en Jorge ens va deixar una mica de temps per a preparar individualment una historia inventada,
el que a la realitat semblava fàcil, però no va ser així ja que tenia que seguir un mateix fil.
De cop i volta el Jorge va agafar al que estava assegut a la seva esquerra (el joan) i li va dir vinga comença la historia i quan portava un rato(2minuts) deia vinga continua al seguent del seu grup i poc a poc cadascú afegia el seu toc de personalitat a la historia.
Al final tot cal dir-ho ens va quedar un conte digne de publicació, es una ironia ja que cadascu l'anava liant mes la troca i al final era dificil de acabar. ca ser una activitat molt divertida ja que veus com canvia la historia de un a l'altre.
Finalment vam poder veure la importància del llenguatge corporal (to de veu, velocitat i entonació), envers de explicar alguna cosa a algu.
A seminari vam fer un experiment que es podia aplicar perfectament a una situació real d'aula.
Aquest exercici es per treballar el poder de reacció d’un Mestre dins l’aula a una situació inesperada.
Primer de tot per sorteig van sortir dos persones fora de classe, aquests eren els mestres ( la Nadia i el sergio), mentre que la resta preparava l’activitat.
Tots els alumnes duien gomets al front i el que tenien que fer era unir-se per grups de treballs tenint en compte el gomet que tenien.
Una vegada fets els grups hi va haver un alumnes que quedava sol i que ningú volia. Aquí es on entra la nostra actuació, teníem que ser capaços de integrar-lo en un dels grups donant una solució que semblés correcta a tots els alumnes.
La dinàmica va costar des d'un principi, perquè els alumnes que es juntàven entre ells no volien anar amb el nen "càncer" perquè deien que feia pudor, que es menjava els mocs, etc...
La veritat es que els mestres van intentar tot i més per fer que tots estiguessin junts.
Finalment vàrem proposar algunes solucions a la problemàtica de l'aula.
Possibles solucions:
- Separar els grups per números
- Fer que els nens marginats del grup fossin els que escollissin els altres components del seu grup.
- Deixar el nen dins de classe i preguntar-li davant tota la classe com se sent.
- Demanar als nens una redacció sobre com solucionar la situació d'un nen marginat a classe i breu reflexió posterior.
- Demanar als nens com se sentirien si els fessin "bulling" a ells.
-Veure pel·lícula sobre "el bulling" o un anunci sobre el tema.
A seminari varem fer una activitat que per fer-la calia veure uns documentals que parlaven sobre la súper nani de cuatro i una sèrie de nens molt conflictiu; aquest videos els varem veure a classe gracies al joan i l'alba.
Aqui us posu els enllaços dels videos:
- http://www.cuatro.com/supernanny/videos/rabietas-alba-provocan-desgaste-relacion-david-manoli/20091009ctoultpro_21/
- http://www.cuatro.com/supernanny/videos/tecnicas-supernanny-comienzan-funcionar-familia-alba/20091009ctoultpro_25/
I una vegada vistos calia fer uns qüestionaris sobre quina actuació haguéssim fet nosaltres en el cas de ser l’educador d’aquests nens. Aquests questionaris els teniem penjats al blink.
Les respostes en gairebé tots els casos van ser prou encertades ja que desprès de llegir-les veiem l’actuació de la professional i s’assemblava molt a les nostres respostes.
Aqui us posu els enllaços dels questionaris:
- http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGZuVHIwdm5rUXdtbW5seWVLSnNzZUE6MA
-http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGJDS3FLUTJsejE5YW9FWW1jRm9OSlE6MA
- http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGRTYmtXVDlTOHhGRV9BWk0teXU1OUE6MA
Què és la papiroflèxia?
Art i habilitat de donar a un tros de paper, manipulant-lo i doblegant-lo convenientment, la forma de determinats éssers o objectes.
Objectius
· Estimular la capacitat de concentració.
· Desenvolupar les habilitats i destreses motrius.
· Ordre i perfeccionament.
· Desenvolupar la intel·ligència, l'atenció, la memòria, la imaginació i la creativitat, i sobretot la fantasia.
· Conèixer les tècniques bàsiques i ampliació de cultura.
· Conèixer al nen a través de l’observació (com decoren l’activitat, com juguen, amb qui juga
les dues practiques
Les dos serveixen per estimular els coneixements del nen, però una es per a que li regali a la mare en el seu dia i vegi com el seu treball serveix per a fer contenta a la mare i als seus estimats a la mateixa vegada que aprèn i l’altra es per a que una vegada acabada pugui fer-la servir per jugar i així interaccionar amb els seus companys.
per a mes informació mirar el blog del sergio rella.
A seminari varem fer un exercici de lectura en veu alta, sobre un llibret d’un filòsof , fet d’una xerrada prèvia a la universitat Ramon Llull.
Una vegada feta la lectura calia extreure les idees claus o principals:
INTRODUCCIÓ
· Mirar enrere ens ajuda a reflexionar
· Allò que hauria de ser i no allò que serà.
· Platóà primera acadèmia = universitat
· Estructura en blocs el tema que desprès tractarà
· Reflexió prèvia de la universitat
CAPITOL 1 (universitat i societat)
· Educar al nen per fer-lo ciutadà = PAIDEIA
Transmetre allò que les generacions antigues saben, a les noves generacions.
Implicació de la gent a la societat à INSTITUCIONS = UNIVERSITATS
· Universitat 2400 anys d’història, primera acadèmia
· Societat i universitat han d’anar lligades, una inclou l’altra
· Sentit institucional es perd per l’ individualisme, cadascú va a la seva.
· Participació, iniciativa. Porta a INSTITUCIONS à TREBALL EN EQUIP
Possibilitat a canvis en elles i en la societat
· La institució, el sentit en la aportació de tothom
· Fàbrica de professionals, crear personalitats amb habilitats tècniques.
· El procés constituent ha de ser continu, i ha d’adoptar coses per millorar contínuament
no ens va dnar temps de llegir mes i ho varem deixar aqui.
