Avui a classe de COED hem fet la 2 sessió de recitació la qual es mostra que la majoria de gent a escollit un conte i molt pocs un poema. Tambe hem assistit als debats sobre la religió a les escoles i sobre si és o no convenient barrejar nens de diferents edats a les aules.
La veritat és que ambdós debats han estat molt interessants. Pel que fa al de la religió a les aules, he trobat molt positiu que fessin servir cites i busquessin tota l'estona el feedbackamb el públic. També he trobat que el tema estava molt ben treballat i ambdós grups han aportat molt bons arguments.
En quant al segon grup el que més m'ha agradat ha estat com han parlat, ja que tant el to de veu com la velocitat convidaven a seguir el debat. En aquest cas també, els arguments aportats eren molt bons i fins i tot m'han fet replantejar-me algunes de les idees que ja tenia, ja que han acertata l'hora de buscar els seus arguments ja sigui a favor o en contra.
Hem començat les exposicions sobre el territori del mòdul Processos i contextos educatius II.
Aquestes exposicions havien d'ésser en parelles o trios i havien de durar un màxim de sis minuts, amb un minut mes per a concloure.
Per fer les exposicions de territori haviem de posar en practica tot el que hem fet en les dues assignatures del modul, tant la de gestio de les tic i com la de comunicació oral,escrita i digital.
Per últim, des de les dues assignatures del modul ens han proposat que féssim una avaluació de les intervencions dels nostres companys, tenint en compte una serie de requisits marcats per al professorat, ja que com a futurs de mestre hem de saber avaluar amb criteri.
Els temes de les exposicions han estat els següents:
Anaïs Alapont i Marc Ariño - Els Estats Units i els esports
Avui hem seguit amb les sessions de recitació i era el meu torn. jo vaig triar un poema d'un escriptor català Salvador espriu, el qual estiuejava a arenys de mar la meva població; hi he triat el poema "el cementiri de sinera"(arenis) de 1946, en el qual esta enterrat l'escriptor. També he triat aquest poema perquè encara que es molt curt i breu, es un clar reflex de la vida al poble, i en el poble de arenys.
català Castellà
Quina petita pàtria; Quépequenapátria; encercla el cementiri!; !rodea al cementerio! Aquesta mar, Sinera, Este mar, Sinera, turons de pins i vinya, montes de pinos y vinas, pols de rials. No estimo; polvo de arenales. No quiero; res més, excepte l’ombra; nada más, excepto la sombra; viatgera d’un núvol. viajera de una nube. El lent record dels dies ; El lentorecuerdo de los dias; que són passats per sempre. que son pasados para siempre.
M'ha agradat molt la experiència de sortir davant de tot el grup ha recitar un text.
avui a COED hem començat les els dilluns de recitació i de debats. Els temes d'avui dels debats eren sobre si s'hauria d'incloure o no els nens amb discapacitats a les escoles i sobre si l'educació hauria d'ésser obligatòria fins als 18.
La veritat és que els temes de debat d'avui han estat molt interessants, i molt ben documentats. Pel que fa a ambdós grups, els arguments aportats han estat molt bons i els debats molt ben estructurats. Fins i tot, en alguns casos, han esgotat els torns de paraula i els investigadors han fet preguntes a l'equip contrari. Tambe han plasmat les caracterìstiquesbàsiques de un debat.
A COED l'Imma ens ha repartit una fotocòpia sobre el procés de composició escrita. Aquesta fotocòpia era un petit esquema el qual estava molt clar i entenedor, per això l'he escanitzat i us el posu a continuació:
Des de l'assignatura de COED ens han proposat la realització de debats per tal de posar en pràctica allò que hem après a classe i allò que hem après amb la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
De cara afer aquesta l'activitat, l'Imma Gómez ens va passar un vídeo d'una lliga universitària de debats perquè veiéssim un bon model de debat i tot seguit ens va explicar les pautes de l'activitat. va ser un video molt interesant sobre una lliga de debats universitaris on paricipaven estudiants de tot espanya.
En primer lloc, ens hem de separar en grups de deu i triar un tema. Dels deu membres del grup, cinc defensaran el Sí i cinc defensaran el No. Cada grup tindrà un mínim de tres oradors, que seran els encarregats de parlar, i la resta seran investigadors, que són els que podran fer preguntes als oradors de l'altre equip. A cada equip hi haurà un capità, el qual serà l'encarregat de liderar i coordinar la preparació del debat.
El debat estarà dividit en quatre parts: introducció, arguments, contrarguments i conclusió. Cadascuna de les parts tindrà una durada de tres minuts. Així en total els debats duraran 14 minuts cadascun. Durant els debats tots el membres del grup disposarem d'una pauta per a avaluar-nos i avaluar els nostres companys. Posteriorment les posarem en comú i cada grup n'entregarà una juntament amb una autoavaluació.
Crec que es tracta d'una pràctica molt positiva i molt interesant ja que és una manera de desenvolupar i millorar la nostra capacitat de parlar en públic i de com debatir sobre un tema amb un cert ordre.
A COED hem treballat les diferències entre el codi escrit i el codi oral i la relació que s'estableix entre ambdós canals a partir del fragment Descriure, escriure (1987) de Daniel Cassany.
Pel que fa la primer punt, hem vist que els codis oral i escrit presenten diferències del tipus contextual i textual i que, per dominar-los, cal conèixer les característiques pròpies de cadascun dels codis en els aspectes anteriors.
Les característiques contextuals són les que fan referència al context, l'espai, el temps... Hem vist, també, que no existeixen situacions comunicatives exclusives de l'oral o l'escrit, però les principals diferències són les següents:
Les característiques textuals es concreten en l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les principals diferències entre el codi oral i l'escrit són:
Pel que fa a la gramàtica, trobem diferències a nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic.
A nivell fonològic, el canal oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis, mentre que el canal escrit no.
A nivell morfològic, al canal oral es fan servir solucions poc formals, mentre que al canal escrit s'utilitzen solucions formals.
A nivell sintàctic, al canal oral les estructures son més simples, hi ha freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració es variable i les el·lipsis són freqüents. Al canal escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, hi ha absència d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre és més estable i les el·lipsis són menys freqüents.
A nivell lèxic, el canal oral no està marcat formalment, hi ha pocs mots amb significats específics, apareix repetició lèxica i s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies. El canal escrit, en canvi, està marcat formalment, hi ha molts mots amb significats específics, elimina la repetició lèxica, s'utilitzen mots equivalents i precisos i no s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies.
Un dia a classe amb l'Imma, a COED, ens va explicar que les propietats del text són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa. Aquestes característiques poden ser descriptives o prescriptives.
Les propietats descriptives són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Són la coherència, la cohesió i l'adequació.
La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant de la que no ho és; i estableix una relació lògica entre les diferents parts del text, tenint en compte la seva estructura.
La cohesió és la propietat del text relacionada amb l'expressió. Es manifesta en les relacions i vincles que s'estableixen entre els diferents elements o parts del discurs i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. S'estableix per mitjà de connectors, pronoms, sinònims...
L'adequació és la propietat textual que marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.
Les propietats prescriptives són les característiques que determinen les normes d'ús. Són la correcció i la variació.
La correcció és la propietat del discurs que es reflecteix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.
La variació és la propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.
A classe de COED hem treballat la descripció, a partir d’uns apunts de classe,per treballar-la ho hem fet a partir de les cançons El gripau blau d'Ara va de bo, Lila de Whiskyn's, Pedro Navaja de Gato Pérez, Com un puny de Raimon i Nit de Sant Joan de Sisa. A més també ens ha mostrat l'obra de Joan Brossa i hem vist l’anunci de la campanya d'estiu 2009 d'Estrella Damm Summercat.
En els apunts podem veure que aquesta tècnica esta aplicada en diferents textos:
·la novel·la (El carrer estret de Josep Pla, Els homes que no estimaven les dones d'Stieg Larsson i La tramuntana dins El geni del país de Josep Pla).
·l'assaig (Salvador Espriu vist per Josep M. espinas a Relacions Particular, Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
·el conte (Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)
Pel que fa al contingut teòric, després de la sessió d'avui i d’haver llegit els apunts podem definir la descripció com un model d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament tots els aspectes de la realitat, dels més concrets als més abstractes segons la mirada de l'autor.
Com hem vist a partir dels diferents exemples que ens ha proporcionat a classe, en la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada, i el to pot ser més o menys objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit. Per això, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.
En la descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmics i científics.
En la descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment el que està descrivint.
Pel que fa a l'estructura, en una descripció ordenada es presenta, en primer lloc, el tema o l'objecte, en segon lloc, se'l caracteritza, i per últim se'l relaciona amb el món exterior.
Per a elaborar una descripció cal seleccionar molt precisament les paraules que ens permetin imaginar l'objecte que ens disposem a descriure. Tota descripció està condicionada pel context en que apareix la comunicació i va orientada pel propòsit del text. Així, mentre a les descripcions subjectives trobem comparacions, metàfores, abundants adjectius i substantius i valoracions, a les objectives trobem una terminologia més específica.
Ja per últim, mentre que les tècniques descriptives trobem els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu i paraules que descriuen impressions sensorials. Els textos descriptius inclouen terminologia específica, definicions, enumeracions i recursos expressius com metàfores, metonímies, personificacions i al·literacions.
A la classe de COED, amb l’Imma hem parlat sobre la competència comunicativa. Tal i com ens ha explicat utilitzar i/ o aprendre una llengua implica conèixer el codi i adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar-lo en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen a l’entorn de qui parlen.
Des de petits aprenem la gramàtica de la llengua i els seus registres. Som capaços de formar part de diverses situacions comunicatives i d’avaluar la nostra participació i la d’altres (saber quan parlar i quan callar).
Aquesta competència, segons Loayza, és integral, ja que inclou actituds, valors i motivacions. L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats i a una acció.
La competència comunicativa, segons Gumperz i Hymes, compren el que un parlant-oient ha de saber per comunicar-se de manera eficaç, és a dir, són el conjunt de normes que es van adquirint al llarg de la socialització per tal de poder-nos comunicar.
Aquesta competència exigeix saber utilitzar la llengua i saber situar-se en el context comunicatiu.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris com en els secundaris. Els sistemes primaris són els de comunicació quotidiana i serveixen per a l’intercanvi comunicatiu. Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat, ja que es produeixen en esferes de més elaboració cultural.
Així, segons Gumperz i Hymes (1972) la competència comunicativa és el terme general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions que te cadascú.
Els components de la competència comunicativa són:
Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic d’una llengua.
Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús d’una llengua. S’ocupa de la situació comunicativa.
Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
Competència estratègica: fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions.
A la classe de COED amb l'imma varem estar parlant sobre les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar).
Aquestes 4 habilitats son les que qualsevol usuari de qualsevol llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb eficiència en totes les situacions possibles. Com hem vist a classe, les podríem dividir per codi (ORAL-parlar – escoltar/ ESCRIT-llegir - escriure) o segons si els fa l’emissor (parlar – escriure) o el receptor (llegir – escoltar).
Llegirés el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir es igual a comprendre. llegir implica:
1. llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text es a dir el significat que un escrit té per al seu lector. No és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia.
2.s'ha de aconseguir l'objectiu ja que sempre que llegim es per algun objectiu. podem ser molts i molt variats.
3. es un procés de interacció entre qui llegeix i el text. vol dir que qui llegeix ha de fer-se seu el text.
4. es implicar-sa en un procés de predicció i inferència continu. la inferència es la habilitat de comprendre alguna part del text gracies al significat de la resta, es a dir, del context.
Escriureés el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Que demanar saber escoltar ?
1. un paper actiu i participatiu.
2. un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. ser objectiu per intentar entendre.
4. saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. sap descobrir les idees principals del missatge.
6.sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador
