LA DESCRIPCIÓ

A classe de COED hem treballat la descripció, a partir d’uns apunts de classe,per treballar-la ho hem fet a partir de les cançons El gripau blau d'Ara va de bo, Lila de Whiskyn's, Pedro Navaja de Gato Pérez, Com un puny de Raimon i Nit de Sant Joan de Sisa. A més també ens ha mostrat l'obra de Joan Brossa i hem vist l’anunci de la campanya d'estiu 2009 d'Estrella Damm Summercat.

En els apunts podem veure que aquesta tècnica esta aplicada en diferents textos:

· la novel·la (El carrer estret de Josep Pla, Els homes que no estimaven les dones d'Stieg Larsson i La tramuntana dins El geni del país de Josep Pla).

· l'assaig (Salvador Espriu vist per Josep M. espinas a Relacions Particular, Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm

· el conte (Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)

Pel que fa al contingut teòric, després de la sessió d'avui i d’haver llegit els apunts podem definir la descripció com un model d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament tots els aspectes de la realitat, dels més concrets als més abstractes segons la mirada de l'autor.

Com hem vist a partir dels diferents exemples que ens ha proporcionat a classe, en la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada, i el to pot ser més o menys objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit. Per això, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmics i científics.

En la descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment el que està descrivint.
Pel que fa a l'estructura, en una descripció ordenada es presenta, en primer lloc, el tema o l'objecte, en segon lloc, se'l caracteritza, i per últim se'l relaciona amb el món exterior.

Per a elaborar una descripció cal seleccionar molt precisament les paraules que ens permetin imaginar l'objecte que ens disposem a descriure. Tota descripció està condicionada pel context en que apareix la comunicació i va orientada pel propòsit del text. Així, mentre a les descripcions subjectives trobem comparacions, metàfores, abundants adjectius i substantius i valoracions, a les objectives trobem una terminologia més específica.

Ja per últim, mentre que les tècniques descriptives trobem els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu i paraules que descriuen impressions sensorials. Els textos descriptius inclouen terminologia específica, definicions, enumeracions i recursos expressius com metàfores, metonímies, personificacions i al·literacions.