divendres, 4 de desembre de 2009

LA RECITACIÓ

Avui hem seguit amb les sessions de recitació i era el meu torn. jo vaig triar un poema d'un escriptor català Salvador espriu, el qual estiuejava a arenys de mar la meva població; hi he triat el poema "el cementiri de sinera"(arenis) de 1946, en el qual esta enterrat l'escriptor.
També he triat aquest poema perquè encara que es molt curt i breu, es un clar reflex de la vida al poble, i en el poble de arenys.

català Castellà

Quina petita pàtria; Qué pequena pátria;
encercla el cementiri!; !rodea al cementerio!
Aquesta mar, Sinera, Este mar, Sinera,
turons de pins i vinya, montes de pinos y vinas,
pols de rials. No estimo; polvo de arenales. No quiero;
res més, excepte l’ombra; nada más, excepto la sombra;
viatgera d’un núvol. viajera de una nube.
El lent record dels dies ; El lento recuerdo de los dias;
que són passats per sempre. que son pasados para siempre.

M'ha agradat molt la experiència de sortir davant de tot el grup ha recitar un text.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada