SESSIÓ 4 DEBATS I RECITACIÓ

Dilluns dia 21 de desembre va ser l’última sessió de recitacions i debats. totes les recitacions van estar al nivell, com venia sent habitual. van haber recitacións molt originals ja que n'hi havien de collita propia en un moment de inspiració individual.

També es va presentar el debat que restava. aquest anava sobre la reforma del calendari escolar (posar una setmana de festa al febrer i escurçar una setmana de vacances d'estiu). Ambdós grups van presentar arguments a favor i en contra molt bons i, encara que jo estic en contra de la reforma, em van fer pensar una mica. Els que estaven a favor deien que, reajustant el calendari, pujaria el nivell educatiu d’Espanya, que està a la cua d’Europa, i es podria apropar al de països més avançats en aquest tema, com pot Finlàndia. Per contra, l’altre equip deia que canviar el calendari no faria més que trencar el ritme dels estudiants, i crec que és veritat.

Ja per concluore diria que aquests debats ens mostren l'actualitat educativa del moment i ens mostra com podem influir nosaltres en aquests temes.

EXPOSCIONS DE TERRITORI 4

En l'ultima sessió de exposicions de territori varem poder presenciar la evolució de tots nosaltres envers les exposicions en public. les exposicions varen estar molt interesants i varen ser les seguents:

1. Clara Antonio i Estel Gamisans- Diferents camins per un mateix destí
2. Regina Beltran i Sara Torras -La gent de Ca'n Clos
3. Pol Laorden i Hèctor Ros - L'esport al territori
4. Josep Fosalba i Adrià Pérez- La llegenda de St. Jordi

jo crec que totes les exposicions han estat correctes, però tambe totes han tingut alguna errada que altre. també crec que es una activitat molt bona per a perdre la por escenica que molta gent te al parlar en public.

ESCOLA PIA DE CALELLA.

Durant la setmana d'activitats el dimarts vaig anar a aquesta escola acompanyant a un alumne de tercer en un dia de practicas. Aquest alumne es deia Lucas Vicente Soldado Pastor i estudia 3er de magisteri de educació física i es ex-alumne de aquesta escola.

Aquesta escola ara mateix esta en un recinte nou, ja que han separat la primària de la secundaria i cicles formatius, per falta de espais i aquest s'han instal·lat en una escola on avanç era un centre privat de ensenyança. explico això ja que el primer que sobte en l'escola es els símbols religiosos per tot el centre, quant aquesta escola no ensenya religió sinó cultures religioses.
Una altre cosa que hem va sobtar es la distribució de l'edifici, edifici de tres plantes on, en la planta baixa se situa el preescolar, al primer pis se situa el cicle inicial i mitja de primària, i al planta superior (el terrat) se situa el cicle superior. es una escola de tres lineas es a dir 3 classes per curs acadèmic.
Els patis son mínims, ja que el preescolar te un pati amb un terrari, i tota la primària es reuneix en una pista de futbol, una de basquet i un tros allargat de pati a mes a mes de un vestuari de nois i un de noies. en la pista de futbol es on es practica la classe de educació física.
El que mes hem va agradar es en una de les classes que vaig estar exactament a la de 9 a 10 varem estar en una aula de extensió lingüística a tercer a de primària; en aquesta classe es feien llengua catalana però de una manera mes lúdica, mes constructivista. feien llengües utilitzen els jocs i la col·laboració de tot el grup per tal de aprendre nous coneixements.
Una altre cosa que hem va agradar es la manera de fer del professor i tutor de practicas del Lucas, ell tenia una programació de tot el curs de cada curs, però ell mateix hem va ensenyar que no te un ordre sinó que va fent segons veu els nens, segons el que ells volen; també els fa fer sempre un joc de tornada a la calma que ells mateixos van triar i ja per acabar si es porten be en la 1a sessió setmanal i en la 2a, al final d'aquesta els deixa 15 minuts per fer l'esport que ells vulguin.
Per concloure nomes diria que hem van rebre molt be tot el professorat i el meu company de tercer, l'únic a dir es que des de el seminari de tercer que expliquin el que han de fer els seus alumnes durant aquest dia ja que no nomes el Lucas, sinó la majoria dels companys del meu seminari ens varem adonar que no sabien ben be que havien de fer durant aquest dia.

"recursos digitals"

La classe de Gestió i TIC d’aquest matí ha tingut, bàsicament, dues parts.

la primera part hem vist a la cartellera del bloc de Gestió i TIC del bLink, i hem estat repassant els recursos digitals, a saber: Pràctica compartida, Projectes en Xarxa, Webs de centres, Revistes escolars, ButlleTIC , XTECRàdio, Bitàcola de mestra TIC, Contes del món, Bloc de l'Edu3.cat, Bloc de música i De les TIC a les TAC.

A continuació veureu una breu explicació de cada recurs digital amb el seu respectiu enllaç:

- Pràctica compartida i projectes en xarxa: Mostren models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.

- Webs dels centres: Recullen activitats publicades pels diversos centres educatius.

- Revistes escolars: És un espai per a la difusió de revistes dels centres.

- ButlleTIC: Es publiquen notícies TIC de la XTEC.

- XTECRàdio: Neix per fer de la ràdio un mitjà de comunicació escolar dins dels centres educatius, entre els diferents centres i el seu entorn.

- Bitàcola de MestraTIC: Com ja sabeu, és el bloc de l’Anna Pérez.

- Contes del món: Explicació de contes populars per podcast.

- Bloc de l’Edu3.cat: És un bloc que parla sobre diferents temes educatius.

- Bloc de música: És un bloc on es parla de música i hi ha imatges, etc.

- De les TIC a les TAC: Aporta elements per a la innovació educativa des de la perspectiva pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge col•laboratiu i la creació de coneixement en xarxa (TAC).

La segona activitat del dia ha estat crear una presentació al google docs sobre un d’aquests recursos. l'Esther, el Sergio, l'Edu i yo hem triat xtec radio, ja que ens ha semblat una molt bona iniciativa educativa.

"revistes educatives"

un dia a seminari el jorge en va deixar uns quinze o vint minuts per anar a la biblioteca de la facultat per agafar una revista educativa i una noticia, per a desprès explicar-la al seminari. jo vaig triar el mateix que el sergio rella.

AUDICIÓN I LENGUAJE

Revista que tracta sobre la millora de la comprensió lectora, lo important de les proves per a millorar.

Si el nen no es capaç de realitzar correctament la lectura desprès tampoc comprendrà el que ha llegit.

PAUTES DE VALORACIÓ

· Fluides

· Enfrontar-se a paraules desconegudes

· Context

· Postura

· Intenció de l’autor

· Percepció

per a mi va ser una activitat molt interesant ja que no coneixia tantes revistes educatives, por no dir que cap, i això ens mostra les ajudes que te un mestre poer poder fer millor les seva feina.

"fer de mestre" conferencia de l'eulalia bosch

Aquesta va ser la conferència d'inauguració de la setmana d'activitats extraordinàries amb el tema fer de mestre d'Eulàlia Bosch(16/11/2009).

Aquesta conferència ens la va fer per iniciar la setmana d'activitats extraordinàries i tenia com objectiu conèixer l'activitat del mestre i com durant la setmana d'activitats anéssim coneixent indrets i col·legis de la nostra ciutat i saber com fer-ho correctament.

Ara us faig un breu resum de la conferencia amb les idees principals:

Definició de fer de mestre segons l’Eulàlia

-persona que esta en constant diàleg amb les arts, l'escola i la família, els estudiants. (tenen un ric comportament)
-persona que esta en constant interès per l'educació. Grandesa, estima que hi té.
-Intenionalitat molt apropiada amb tots aquests elements (professors, família, alumnes,...)

Fer de mestre- es un programa amb diverses prespectives sobre com fer de mestre, es fa per ajudar als que volen ser mestres a saber més sobre aquest ofici un cop sortim de la universitat.
Ofici- Pensar en els nens que creixen (els nens creixen i estan en moviment, van canviant, no estan estàtics). Nosaltres intervenim en el creixement del nen.

Els nens són els més estrangers de tots, arriben en primer lloc al món. La docència ajuda al nen a trobar el seu lloc en aquest entorn.

<<Tots fem de mestres de tots>> Fem que aquests nens trobin un lloc en aquesta ciutat.
Relació de l'escola amb la ciutat: Les vaques, els rumiants deixen l'estable per buscar menjar i després tornen a l'estable, fa la comparació amb els estudiants, diu que els estudiants són com rumiants, conèixer el que l'entorn ens facilita i després retornar a l'escola i integrar-ho a la vida pròpia.

Els nens són curiosos per necessitat, si no es fan preguntes tenen cabuda en aquesta societat, s'ha d'alimentar la curiositat del nen i s'ha d'alimentar a partir de l'entorn del nen(una ciutat sencera), se'ls a de fer fort davant els problemes, no se'ls ha de fer fugir dels problemes.

Sobretot hem de tenir en compte com a mestres que serem que Treballem amb nens que creixen.
jo em vaig quedar amb la frase de l'eulalia:
" vosaltres aquesta semana sou com les vaques, surtireu a pastorar per la ciutat, i tornareu la semana que be a pair-ho".

"la improvisació"

A seminari un dia varem fer una activitat de improvisació. per fer-la:

Primer varem dividir la classe en dos grups per a que cadascú avalués a l’altre.

Per dur a terme aquesta activitat en Jorge ens va deixar una mica de temps per a preparar individualment una historia inventada,

el que a la realitat semblava fàcil, però no va ser així ja que tenia que seguir un mateix fil.

De cop i volta el Jorge va agafar al que estava assegut a la seva esquerra (el joan) i li va dir vinga comença la historia i quan portava un rato(2minuts) deia vinga continua al seguent del seu grup i poc a poc cadascú afegia el seu toc de personalitat a la historia.

Al final tot cal dir-ho ens va quedar un conte digne de publicació, es una ironia ja que cadascu l'anava liant mes la troca i al final era dificil de acabar. ca ser una activitat molt divertida ja que veus com canvia la historia de un a l'altre.

Finalment vam poder veure la importància del llenguatge corporal (to de veu, velocitat i entonació), envers de explicar alguna cosa a algu.

"representació de situacions"

A seminari vam fer un experiment que es podia aplicar perfectament a una situació real d'aula.

Aquest exercici es per treballar el poder de reacció d’un Mestre dins l’aula a una situació inesperada.

Primer de tot per sorteig van sortir dos persones fora de classe, aquests eren els mestres ( la Nadia i el sergio), mentre que la resta preparava l’activitat.

Tots els alumnes duien gomets al front i el que tenien que fer era unir-se per grups de treballs tenint en compte el gomet que tenien.

Una vegada fets els grups hi va haver un alumnes que quedava sol i que ningú volia. Aquí es on entra la nostra actuació, teníem que ser capaços de integrar-lo en un dels grups donant una solució que semblés correcta a tots els alumnes.

La dinàmica va costar des d'un principi, perquè els alumnes que es juntàven entre ells no volien anar amb el nen "càncer" perquè deien que feia pudor, que es menjava els mocs, etc...
La veritat es que els mestres van intentar tot i més per fer que tots estiguessin junts.

Finalment vàrem proposar algunes solucions a la problemàtica de l'aula.

Possibles solucions:

- Separar els grups per números
- Fer que els nens marginats del grup fossin els que escollissin els altres components del seu grup.
- Deixar el nen dins de classe i preguntar-li davant tota la classe com se sent.
- Demanar als nens una redacció sobre com solucionar la situació d'un nen marginat a classe i breu reflexió posterior.
- Demanar als nens com se sentirien si els fessin "bulling" a ells.
-Veure pel·lícula sobre "el bulling" o un anunci sobre el tema.

"visionat de documentals"

A seminari varem fer una activitat que per fer-la calia veure uns documentals que parlaven sobre la súper nani de cuatro i una sèrie de nens molt conflictiu; aquest videos els varem veure a classe gracies al joan i l'alba.

Aqui us posu els enllaços dels videos:

- http://www.cuatro.com/supernanny/videos/supernanny-explica-david-manoli-tecnicas-lograr-alba-comporte-mejor/20091009ctoultpro_22/

- http://www.cuatro.com/supernanny/videos/rabietas-alba-provocan-desgaste-relacion-david-manoli/20091009ctoultpro_21/

- http://www.cuatro.com/supernanny/videos/tecnicas-supernanny-comienzan-funcionar-familia-alba/20091009ctoultpro_25/

I una vegada vistos calia fer uns qüestionaris sobre quina actuació haguéssim fet nosaltres en el cas de ser l’educador d’aquests nens. Aquests questionaris els teniem penjats al blink.

Les respostes en gairebé tots els casos van ser prou encertades ja que desprès de llegir-les veiem l’actuació de la professional i s’assemblava molt a les nostres respostes.

Aqui us posu els enllaços dels questionaris:

- http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGZuVHIwdm5rUXdtbW5seWVLSnNzZUE6MA

-http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGJDS3FLUTJsejE5YW9FWW1jRm9OSlE6MA

- http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dGRTYmtXVDlTOHhGRV9BWk0teXU1OUE6MA

"com treballar la papiroflexia"

Què és la papiroflèxia?

Art i habilitat de donar a un tros de paper, manipulant-lo i doblegant-lo convenientment, la forma de determinats éssers o objectes.

Objectius

· Estimular la capacitat de concentració.

· Desenvolupar les habilitats i destreses motrius.

· Ordre i perfeccionament.

· Desenvolupar la intel·ligència, l'atenció, la memòria, la imaginació i la creativitat, i sobretot la fantasia.

· Conèixer les tècniques bàsiques i ampliació de cultura.

· Conèixer al nen a través de l’observació (com decoren l’activitat, com juguen, amb qui juga

les dues practiques

Les dos serveixen per estimular els coneixements del nen, però una es per a que li regali a la mare en el seu dia i vegi com el seu treball serveix per a fer contenta a la mare i als seus estimats a la mateixa vegada que aprèn i l’altra es per a que una vegada acabada pugui fer-la servir per jugar i així interaccionar amb els seus companys.

per a mes informació mirar el blog del sergio rella.

"com si la universitat fos el futur"

A seminari varem fer un exercici de lectura en veu alta, sobre un llibret d’un filòsof , fet d’una xerrada prèvia a la universitat Ramon Llull.

Una vegada feta la lectura calia extreure les idees claus o principals:

INTRODUCCIÓ

· Mirar enrere ens ajuda a reflexionar

· Allò que hauria de ser i no allò que serà.

· Platóà primera acadèmia = universitat

· Estructura en blocs el tema que desprès tractarà

· Reflexió prèvia de la universitat

CAPITOL 1 (universitat i societat)

· Educar al nen per fer-lo ciutadà = PAIDEIA

Transmetre allò que les generacions antigues saben, a les noves generacions.

Implicació de la gent a la societat à INSTITUCIONS = UNIVERSITATS

· Universitat 2400 anys d’història, primera acadèmia

· Societat i universitat han d’anar lligades, una inclou l’altra

· Sentit institucional es perd per l’ individualisme, cadascú va a la seva.

· Participació, iniciativa. Porta a INSTITUCIONS à TREBALL EN EQUIP

Possibilitat a canvis en elles i en la societat

· La institució, el sentit en la aportació de tothom

· Fàbrica de professionals, crear personalitats amb habilitats tècniques.

· El procés constituent ha de ser continu, i ha d’adoptar coses per millorar contínuament

no ens va dnar temps de llegir mes i ho varem deixar aqui.

joc de paraules

Un dia a clase de Comunicació vam fer un exercici sobre el grau d'importàcia que ens feien cada paraula, el que calia fer era ficar una nota de 0-9 sobre el que ens afectaria si en diguessin allò.

Les paraules utilitzades eran:

1. Impur
2. Brut
3. Porc
4. Ronyós
5. Llardós
6. Merdós
7. Infecte
   

En tot el grup es varen donar tots els tipus de possibilitats possibles i d'aquesta forma varem poder experimentar com cada persona es pot prendre els insults de diferent forma.
Per això cal anar amb compte del que diem i en quin context es diu ja que cadascu te una percepció diferent d'allo que diem, en quin moment ho diem, en quin lloc ho diem, i davnt de qui ho diem.

CANÇONS

L'Imma ens va posa diferents cançons de diferents registres i de cadascuna havíem de dir que ens tranmetien.

Aquestes cançons són:

Gripau blau

[Wiskyns] Lila

Pedro Navaja

Com un puny

Nit de Sant Joan (Jaume Sisa)

Raimon


Després d'haver-les escoltat totes vàrem posar en comú tot el grup les sensacions que ens havien transmés cadascuna.

El resultat d'aquest va ser sorprenent ja que a un grup de persones els hi transmetien unes coses que altres no es sentien identidicats, cosa que va fer que ens adonéssim que per a cadascú la lletra d'aquelles cançons li transmetien coses diferents i que cada persona o individu es unic ja que a cadascu li transmet una cosa diferents.

SESSIÓ 3 DE RECITACIÓ I DEBATS

Avui hem fet la 3 sesió de recitació de la qual es podria resaltar per curios i interesant la del sergio rella ya que la fet amb aranes.
tambe hem fet els debats del qual jo formava part del segon que era el de web 2.0 a l'aula, i el meu grup erem els que anavem en contra.

Aqui posu l'argumentació del grup que recolzava el no.

ha estat molt interesant ja que els dos grups ens haviem documentat molt be i cadascu va agafar els punts que va voler i mes li interesaven a cadascu.

el primer debat tambe ha estat molt be encara que igual que el meu sempre hi ha un grup que li costa mes argumentar-se ja que contradius a tu mateix i a les teves idees i perque hi ha temes que es molt dificil trobar-li els punts forts.

EXPOSICIÓNS DE TERRITORI 3

Aquest dimecres varem fer les terceres exposicions de territori les quals varen estar iguals de interessants gracies als temes que la gent ha arribat a triar a partir del tema general.

En aquesta jornada el Sergio rella, L'edu Lopez i yo fèiem l'exposició sobre les curiositats de la vall d'aran.



La exposició va ser molt entretinguda ja que varem tenir la idea de fer la presentació/introducció en aranès ja que era la primera curiositat de la comarca i perquè es un dialecte molt diferent en algunes paraules.
les altres exposions del dimecres varen ser:

1. Lidia Iglesias i Irene Ruiz- mes enllà de les fronteres.
2. Alba Orna i Clara Medina- la patum de Berga.
3. David Sànchez i Edu Muñoz- el territori extraterrestre.
   

EXPOSICIÓNS DE TERRITORI 2

Les segones exposicions sobre el territori del mòdul Processos i contextos educatius II.

Els temes de les exposicions han estat els següents:

1. Laia Castellà i Nàdia Ambroj- organització d'activitats per als infants en els pobles petits.
2. Laura Hedo i Anna Merino- festes i tradicions d'hivern a Catalunya
3. Sandra Cañete i Elissabet Torras- festes de Badalona i activitats escolars
4. Laura Sanchez i Mireia Vazquez- l'adopció internacional.
   

les exposicions varen estar molt interessants ja que tot eren temes molt ben buscats i molt ben documentats, i han usat tots els recursos i coses fetes al modul.

ELS BONS COMUNICADORS

Relacionat amb l'entrada del Bloc del Jordi mur sobre els bons comunicadors. A COED vàrem parlar de qui consideràvem bons comunicadors i perquè. Des de el punt de vista de l'assignatura de Gestió i TIC aquesta és una pràctica de blogosfera on es tracta d'enllaçar una entrada de bloc d'un altre company per desenvolupar la pròpia. A continuació escriuré quins bons comunicadors vam nombrar a classe.

Alfredo Pérez Rubalcaba.............................Tranquil i segur.

Lorenzo Milà........................................Tranquil, segur i objectiu.

Espartac Peran......................................Bona fonètica i lèxic, dinàmic.

Joan Laporta....................................... Expressiu, educat i prudent.

Pep Guardiola................ Comprensiu, apassionat, concís, bona expressió corporal, competent e intel•ligent.

Jordi Basté.........................................Imparcial, seriós, amb sentit de l’ humor, amb personalitat, empatiu i pròxim.

Josep Cuní..........................................Bon to de veu, informat i proper.

Josep Llobató.......................................Obert, sincer i sociable.

Sergi López.........................................Xerraire, dinàmic i precís.

Antoni Basses.......................................Confiança, tranquil i clar.

Andreu Buenafuente..................................Clar, dinàmic, segur, expressiu i amb bona presència.

- Faltaria les fotos fetes a classe per això he relacionat la entrada amb el blog del Joan, ja que ell el te relacionat amb el blog del Jordi mur i allí estan les fotos.

SESSIÓ 2 DE RECITACIÓ I DEBATS

Avui a classe de COED hem fet la 2 sessió de recitació la qual es mostra que la majoria de gent a escollit un conte i molt pocs un poema.
Tambe hem assistit als debats sobre la religió a les escoles i sobre si és o no convenient barrejar nens de diferents edats a les aules.

La veritat és que ambdós debats han estat molt interessants. Pel que fa al de la religió a les aules, he trobat molt positiu que fessin servir cites i busquessin tota l'estona el feedback amb el públic. També he trobat que el tema estava molt ben treballat i ambdós grups han aportat molt bons arguments.

En quant al segon grup el que més m'ha agradat ha estat com han parlat, ja que tant el to de veu com la velocitat convidaven a seguir el debat. En aquest cas també, els arguments aportats eren molt bons i fins i tot m'han fet replantejar-me algunes de les idees que ja tenia, ja que han acertata l'hora de buscar els seus arguments ja sigui a favor o en contra.

EXPOSICIÓNS DE TERRITORI 1

Hem començat les exposicions sobre el territori del mòdul Processos i contextos educatius II.

Aquestes exposicions havien d'ésser en parelles o trios i havien de durar un màxim de sis minuts, amb un minut mes per a concloure.

Per fer les exposicions de territori haviem de posar en practica tot el que hem fet en les dues assignatures del modul, tant la de gestio de les tic i com la de comunicació oral,escrita i digital.

Per últim, des de les dues assignatures del modul ens han proposat que féssim una avaluació de les intervencions dels nostres companys, tenint en compte una serie de requisits marcats per al professorat, ja que com a futurs de mestre hem de saber avaluar amb criteri.

Els temes de les exposicions han estat els següents:

• Anaïs Alapont i Marc Ariño - Els Estats Units i els esports
• Gerard Garcia i Roc Molina - El turisme a Catalunya
  
• Mònica Talegón i Andrea Vélez - El poble de Tiana
• Marta Rodríguez i Anna Sainz - El zoològic de Barcelona

LA RECITACIÓ

Avui hem seguit amb les sessions de recitació i era el meu torn. jo vaig triar un poema d'un escriptor català Salvador espriu, el qual estiuejava a arenys de mar la meva població; hi he triat el poema "el cementiri de sinera"(arenis) de 1946, en el qual esta enterrat l'escriptor.
També he triat aquest poema perquè encara que es molt curt i breu, es un clar reflex de la vida al poble, i en el poble de arenys.

català Castellà

Quina petita pàtria; Qué pequena pátria;
encercla el cementiri!; !rodea al cementerio!
Aquesta mar, Sinera, Este mar, Sinera,
turons de pins i vinya, montes de pinos y vinas,
pols de rials. No estimo; polvo de arenales. No quiero;
res més, excepte l’ombra; nada más, excepto la sombra;
viatgera d’un núvol. viajera de una nube.
El lent record dels dies ; El lento recuerdo de los dias;
que són passats per sempre. que son pasados para siempre.

M'ha agradat molt la experiència de sortir davant de tot el grup ha recitar un text.

SESSIÓ 1 DE DEBATS

avui a COED hem començat les els dilluns de recitació i de debats. Els temes d'avui dels debats eren sobre si s'hauria d'incloure o no els nens amb discapacitats a les escoles i sobre si l'educació hauria d'ésser obligatòria fins als 18.

La veritat és que els temes de debat d'avui han estat molt interessants, i molt ben documentats. Pel que fa a ambdós grups, els arguments aportats han estat molt bons i els debats molt ben estructurats. Fins i tot, en alguns casos, han esgotat els torns de paraula i els investigadors han fet preguntes a l'equip contrari. Tambe han plasmat les caracterìstiques bàsiques de un debat.

EL PROCES DE COMPOSICIÓ ESCRITA

A COED l'Imma ens ha repartit una fotocòpia sobre el procés de composició escrita. Aquesta fotocòpia era un petit esquema el qual estava molt clar i entenedor, per això l'he escanitzat i us el posu a continuació:

DEBATS UNIVERSITARIS

Des de l'assignatura de COED ens han proposat la realització de debats per tal de posar en pràctica allò que hem après a classe i allò que hem après amb la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

De cara afer aquesta l'activitat, l'Imma Gómez ens va passar un vídeo d'una lliga universitària de debats perquè veiéssim un bon model de debat i tot seguit ens va explicar les pautes de l'activitat. va ser un video molt interesant sobre una lliga de debats universitaris on paricipaven estudiants de tot espanya.


En primer lloc, ens hem de separar en grups de deu i triar un tema. Dels deu membres del grup, cinc defensaran el Sí i cinc defensaran el No. Cada grup tindrà un mínim de tres oradors, que seran els encarregats de parlar, i la resta seran investigadors, que són els que podran fer preguntes als oradors de l'altre equip. A cada equip hi haurà un capità, el qual serà l'encarregat de liderar i coordinar la preparació del debat.

El debat estarà dividit en quatre parts: introducció, arguments, contrarguments i conclusió. Cadascuna de les parts tindrà una durada de tres minuts. Així en total els debats duraran 14 minuts cadascun. Durant els debats tots el membres del grup disposarem d'una pauta per a avaluar-nos i avaluar els nostres companys. Posteriorment les posarem en comú i cada grup n'entregarà una juntament amb una autoavaluació.


Crec que es tracta d'una pràctica molt positiva i molt interesant ja que és una manera de desenvolupar i millorar la nostra capacitat de parlar en públic i de com debatir sobre un tema amb un cert ordre.

LES DIFERENCIES ENTRE EL CODI ORAL I EL CODI ESCRIT

A COED hem treballat les diferències entre el codi escrit i el codi oral i la relació que s'estableix entre ambdós canals a partir del fragment Descriure, escriure (1987) de Daniel Cassany.

Pel que fa la primer punt, hem vist que els codis oral i escrit presenten diferències del tipus contextual i textual i que, per dominar-los, cal conèixer les característiques pròpies de cadascun dels codis en els aspectes anteriors.

Les característiques contextuals són les que fan referència al context, l'espai, el temps... Hem vist, també, que no existeixen situacions comunicatives exclusives de l'oral o l'escrit, però les principals diferències són les següents:

Les característiques textuals es concreten en l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les principals diferències entre el codi oral i l'escrit són:

• Pel que fa a la gramàtica, trobem diferències a nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic.

• A nivell fonològic, el canal oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis, mentre que el canal escrit no.
  

• A nivell morfològic, al canal oral es fan servir solucions poc formals, mentre que al canal escrit s'utilitzen solucions formals.
  

• A nivell sintàctic, al canal oral les estructures son més simples, hi ha freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració es variable i les el·lipsis són freqüents. Al canal escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, hi ha absència d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre és més estable i les el·lipsis són menys freqüents.

• A nivell lèxic, el canal oral no està marcat formalment, hi ha pocs mots amb significats específics, apareix repetició lèxica i s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies. El canal escrit, en canvi, està marcat formalment, hi ha molts mots amb significats específics, elimina la repetició lèxica, s'utilitzen mots equivalents i precisos i no s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies.

per fer aquesta entrada m'he fixat en dues entrades de blogs de companys de classe:
- la d'en Juan antonio
- i la de la Elisabet torras

LES PROPIETATS DEL TEXT

Un dia a classe amb l'Imma, a COED, ens va explicar que les propietats del text són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa. Aquestes característiques poden ser descriptives o prescriptives.

1. Les propietats descriptives són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Són la coherència, la cohesió i l'adequació.

• La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant de la que no ho és; i estableix una relació lògica entre les diferents parts del text, tenint en compte la seva estructura.

• La cohesió és la propietat del text relacionada amb l'expressió. Es manifesta en les relacions i vincles que s'estableixen entre els diferents elements o parts del discurs i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. S'estableix per mitjà de connectors, pronoms, sinònims...

• L'adequació és la propietat textual que marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.

2. Les propietats prescriptives són les característiques que determinen les normes d'ús. Són la correcció i la variació.

• La correcció és la propietat del discurs que es reflecteix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.

• La variació és la propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.

LA DESCRIPCIÓ

A classe de COED hem treballat la descripció, a partir d’uns apunts de classe,per treballar-la ho hem fet a partir de les cançons El gripau blau d'Ara va de bo, Lila de Whiskyn's, Pedro Navaja de Gato Pérez, Com un puny de Raimon i Nit de Sant Joan de Sisa. A més també ens ha mostrat l'obra de Joan Brossa i hem vist l’anunci de la campanya d'estiu 2009 d'Estrella Damm Summercat.

En els apunts podem veure que aquesta tècnica esta aplicada en diferents textos:

· la novel·la (El carrer estret de Josep Pla, Els homes que no estimaven les dones d'Stieg Larsson i La tramuntana dins El geni del país de Josep Pla).

· l'assaig (Salvador Espriu vist per Josep M. espinas a Relacions Particular, Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm

· el conte (Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)

Pel que fa al contingut teòric, després de la sessió d'avui i d’haver llegit els apunts podem definir la descripció com un model d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament tots els aspectes de la realitat, dels més concrets als més abstractes segons la mirada de l'autor.

Com hem vist a partir dels diferents exemples que ens ha proporcionat a classe, en la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada, i el to pot ser més o menys objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit. Per això, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmics i científics.

En la descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment el que està descrivint.
Pel que fa a l'estructura, en una descripció ordenada es presenta, en primer lloc, el tema o l'objecte, en segon lloc, se'l caracteritza, i per últim se'l relaciona amb el món exterior.

Per a elaborar una descripció cal seleccionar molt precisament les paraules que ens permetin imaginar l'objecte que ens disposem a descriure. Tota descripció està condicionada pel context en que apareix la comunicació i va orientada pel propòsit del text. Així, mentre a les descripcions subjectives trobem comparacions, metàfores, abundants adjectius i substantius i valoracions, a les objectives trobem una terminologia més específica.

Ja per últim, mentre que les tècniques descriptives trobem els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu i paraules que descriuen impressions sensorials. Els textos descriptius inclouen terminologia específica, definicions, enumeracions i recursos expressius com metàfores, metonímies, personificacions i al·literacions.

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

A la classe de COED, amb l’Imma hem parlat sobre la competència comunicativa. Tal i com ens ha explicat utilitzar i/ o aprendre una llengua implica conèixer el codi i adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar-lo en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen a l’entorn de qui parlen.

Des de petits aprenem la gramàtica de la llengua i els seus registres. Som capaços de formar part de diverses situacions comunicatives i d’avaluar la nostra participació i la d’altres (saber quan parlar i quan callar).

Aquesta competència, segons Loayza, és integral, ja que inclou actituds, valors i motivacions. L’adquisició d’aquesta capacitat ha d’estar lligada a una experiència social, a unes necessitats i a una acció.

La competència comunicativa, segons Gumperz i Hymes, compren el que un parlant-oient ha de saber per comunicar-se de manera eficaç, és a dir, són el conjunt de normes que es van adquirint al llarg de la socialització per tal de poder-nos comunicar.

Aquesta competència exigeix saber utilitzar la llengua i saber situar-se en el context comunicatiu.

La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris com en els secundaris. Els sistemes primaris són els de comunicació quotidiana i serveixen per a l’intercanvi comunicatiu. Els sistemes secundaris són de major elaboració i complexitat, ja que es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Així, segons Gumperz i Hymes (1972) la competència comunicativa és el terme general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions que te cadascú.

Els components de la competència comunicativa són:

• Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic d’una llengua.

• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús d’una llengua. S’ocupa de la situació comunicativa.

• Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

• Competència estratègica: fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions.

LES HABILITATS LINGÜISTIQUES

A la classe de COED amb l'imma varem estar parlant sobre les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar).

Aquestes 4 habilitats son les que qualsevol usuari de qualsevol llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb eficiència en totes les situacions possibles. Com hem vist a classe, les podríem dividir per codi (ORAL-parlar – escoltar/ ESCRIT-llegir - escriure) o segons si els fa l’emissor (parlar – escriure) o el receptor (llegir – escoltar).

Llegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir es igual a comprendre. llegir implica:

1. llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text es a dir el significat que un escrit té per al seu lector. No és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia.

2.s'ha de aconseguir l'objectiu ja que sempre que llegim es per algun objectiu. podem ser molts i molt variats.

3. es un procés de interacció entre qui llegeix i el text. vol dir que qui llegeix ha de fer-se seu el text.

4. es implicar-sa en un procés de predicció i inferència continu. la inferència es la habilitat de comprendre alguna part del text gracies al significat de la resta, es a dir, del context.

Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Que demanar saber escoltar ?
1. un paper actiu i participatiu.
2. un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. ser objectiu per intentar entendre.
4. saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. sap descobrir les idees principals del missatge.
6.sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador

.